diumenge, 26 de febrer del 2012

INJECCIÓ DE MORAL PER LA MARATÓ

No hi ha hagut sub 1h20'. Ni tan sols hi ha hagut marca personal. Però he quedat satisfet amb el resultat de la Mitja de Barcelona.

Després de fer millor marca de 10Km als Nassos, havia encadenat algunes curses amb resultats poc satisfactoris per mi. A Sant Antoni va ser un desastre, i a les mitges de Granollers i de Gavà havia quedat lluny de la meva millor marca i en algun moment de cada cursa havia patit un "bajón" important.
Tot això, acompanyat d'una gran irregularitat en els quilometratges setmanals (a les 2 darreres de nou he baixat el volum), i d'una absència de sessions de vertadera qualitat (ni sèries, ni costes, ni ritmes massa elevats), feien que em plantés a la sortida amb molts dubtes, no només per avui sinó pensant també en la Marató.
Per tot això, avui tenia decidit oblidar-me del 1h20' i una mica del rellotge i sortir intentant regular els esforços, no anar al límit (a Gavà recordo que des del Km5 ja tenia la sensació d'anar-hi), i si al final quedaven forces ja hi hauria temps d'apretar, i en funció del temps intentar rascar algo.

Primers quilòmetres a bon ritme, amb una lleugera disminució al Paral·lel, i passo pel Km5 amb 19'12'', sense massa història.
Aquí m'ajunto a Juavalga (corredors.cat), amb qui farem uns quilòmetres a bon ritme fins al Km10, on passo amb 38'11'' (18'59'' de parcial). Anam avançant gent, i just abans, amb l'arribada a l'avituallament, ell afluixa una mica i ens separam. No m'agrada perdre massa temps als avituallaments, intento regalar els menys segons possibles, i a més quan afluixes, a cops costa tornar a trobar el teu ritme.
Els següents quilòmetres el ritme afluixa lleugerament tot i que ho intento evitar. Són uns quilòmetres que coincideixen amb els darrers dels Nassos, però avui la cosa no és com fa 2 mesos. De totes maneres, jo vaig avançant gent contínuament així que el ritme ha de ser bò, i a més, diria que a mi des del Km10 fins al final m'hauran passat màxim 5 persones... El pas pel Km15 és a 57'27'' (19'16'' de parcial) i ja veig que serà molt difícil millorar marca, però almenys la marca serà bona.
Quan passo pel Km 16 amb 1:01'19'' faig els meus càlculs i penso que si aconseguís anar a 3'47'' el Km i fent els darrers 100m en 15 segons igualaria la meva millor marca (Mitja del Mediterrani 2011). Sé que és pràcticament impossible, em queden forces, però tampoc me'n sobren, però ho he d'intentar. A més, segueixo avançant gent, he establert contacte visual amb el globus de l'1h20' i m'hi vaig acostant poc a poc. 2 quilómetres a 3'47'' em fan pensar que el miracle és possible (després he vist que eren 3'47''9...), però quan passo el Km19 amb 1:12'45'' ja veig que això se m'escapa. Igualment, segueixo a tope, patint com s'ha de fer, passo el Km20 amb 1:16'35'' (19'09'' de parcial), tot i que a la cursa ni he estat capaç d'interioritzar aquest registre.
Només queda buidar-se del tot, i després de les dues darreres curves, quan encaro l'Arc del Triomf, faig un "amago" d'esprintar, però veig que no té sentit. Entro amb una mescla de satisfacció per haver-ho donat tot i haver estat de nou al meu nivell, i de ràbia per haver estat tan a prop i no haver-ho pogut aconseguit...
Al final, 1h20'42''.

Ara, assegut a l'ordinador, la veritat és que la ràbia ja ha desaparegut, i estic molt content pel resultat. Em feia falta alguna cosa que em donés confiança per encarar el darrer mes de preparació de la Marató. Em feia falta aquesta injecció de moral!

Salut i Km!

dimarts, 14 de febrer del 2012

SETMANA DE RÉCORD, NOMÉS VA FALTAR LA CIRERETA A GAVÀ

Setmana de récord, per primera vegada en la meva vida vaig arribar a les 3 xifres per un total de 102 quilómetres. És curiós, perquè quan ho fas no et sembla tan difícil, però ahir dilluns havia quedat tan baldat de la mitja de Gavà que no vaig anar a córrer, i avui matí només he pogut fer 12 quilómetres i tenc els "sóleos" fets pols... Però la veritat és que estic content per la setmana passada, perquè a més estava amb les molèsties del genoll, que em van acompanyar de dilluns a divendres. Per aquest motiu, els ritmes no van ser molt canyeros, i de sèries i costes ni parlar-ne

La setmana va anar així:
- Dilluns: 16'5 Km a 4'42'' (post-mitja de Granollers)
- Dimarts: 11'5 Km a 4'43''
- Dimecres: 21 Km a 4'35''
- Dijous: 12 Km a 4'31''
- Divendres: 20 Km a 4'36''
- Dissabte: descans
- Diumenge: Mitja de Gavà

Però com deia al principi, va faltar la cirereta.
Em vaig plantar a la sortida de la Mitja de Gavà sense tenir molt clar a què havia de sortir. Sabia que amb la càrrega de quilómetres de la setmana no estaria massa fresc, però com tots sabeu quan et plantes a la sortida d'una cursa, l'efecte dorsal acaba fent de les seves.

Sortida ràpida i primers Km a bon ritme. Uns corredors comenten que van a per 1:20 i jo m'hi enganxo, en alguns moments em costa i els deixo anar una mica, però cap al Km 5 m'hi ajunto i fem un grupet de 5, amb el que estaré fins al Km 13.
Passo pel Km 5 amb 18:54 i pel Km 10 amb 37:53. Fins llavors no vaig massa incòmode i començo a pensar que puc fer una bona marca i acostar-me als 1:20 que em donarien marca personal.
El grupet es va fent més gran i ja som uns 10 corredors, els que arriben per darrera tiren i començo a veure la cosa difícil, i ja cap al Km 13 no puc seguir el ritme i em deixo anar una mica.

El pas pel Km 15 és de 57:20, ja lluny del que caldria per baixar de 1:20, però encara queda el pitjor. Els següents 5 Km són una lluita contra el vent, que bufa molt fort i pega de cara, i a més vaig sol. Em recorda al vent que vaig haver de patir a la Marató de Costa Daurada. Em passa algun corredor que no som capaç de seguir i finalment m'avancen 2 i m'hi enganxo. Per davant es veuen corredors que van punxats, igual que jo i alguns fins i tot més.
D'aquí al final vaig fent Km per sobre de 4' i acabo amb un temps de 1:22:13, en la posició 64.

No és un mal resultat, de fet, és la meva segona millor marca en mitja marató, un segon més ràpid de la de Calella, ara fa quasi un any. I he d'acabar satisfet la setmana en què he superat per primer cop els 100 quilómetres.
En l'aspecte negatiu està el mal començament d'aquesta setmana (en la que també volia arribar a 100 Km) i les molèsties al peu dret que m'han quedat després de l'esforç del diumenge, i que no han marxat completament tot i el descans d'ahir dilluns. És el que passa per haver-me posat un dorsal el diumenge, enlloc de fer una tiradeta llarga més tranquila.

Esperem que la cosa es vagi recuperant i pugui fer aquesta tirada llarga el proper diumenge.

Salut i Km!

dimarts, 7 de febrer del 2012

MITJA DE GRANOLLERS, LLUNY D'OBJECTIUS, PERÒ VAL MOLT LA PENA

No està el cos per massa alegries últimament. O el cap... I això es va demostrar a Granollers aquest diumenge. Però a diferència de a Sant Antoni vaig saber trobar una motivació per seguir a un ritme que em permetés acabar amb una marca decent, i això em fa sentir-me relativament satisfet.

Feia uns 5 anys que no corria aquesta mitja (l'havia fet 2 cops), i de nou m'ha agradat molt. Està clar que ara està molt més massificada i que hi ha alguns errors (cap control als calaixos, la gent sortint quan li dona la gana sense respectar les onades previstes...), però l'ambient al pas per La Garriga, per Les Franqueses i els darrers Km a Granollers s'ho valen tot.

La meva intenció era sortir a intentar baixar de 1h20. Em vaig col·locar bé a la sortida i durant els primers 5Km vaig anar aguantant el ritme amb un pas de 19'00, però ja notava que em costava. A partir del Km4 ja m'estava avançant molta gent i quan vaig fer el Km6 en 4' ja vaig veure que em costaria molt. I pensant en el dia de Sant Antoni, on vaig forçar massa i vaig acabar petant, vaig decidir reduir el ritme i oblidar-me de la marca. A part, la veritat és que no anava gens fi i no tenia ganes de patir...
Cap al Km 7 em passa la 7a dona (Anna), que anava sola, i després d'anar 2 Km amb ella i recuperar-me força, parlem i decideixo intentar fer-li de llebre fins a final de cursa.
D'aquí fins al final ritme constant en torn a 4' en Km més desfavorables i 3'55 en els favorables, i gent que ens avançava constantment. La veritat que ja sabia que la tornada de La Garriga era molt favorable, però no recordava que ho fos tant. Imagino que el no anar a tope i no buscar marca també augmenta aquesta sensació. Per això, en algun moment he tengut la sensació de que no m'hauria d'haver deixat anar, que hauria d'haver patit del Km5 al 11 i que de tornada podria haver recuperat molts segons... Però bé, ara ja està fet, així que de res serveix lamentar-se i de fet, m'ho vaig passar molt bé igualment...
Cap el Km 15 (crec) m'avança el Raul, i tenc la tentació de marxar amb ell, però vaig decidir quedar-me amb la meva companya. De tant en quant anava mirant el darrera per si venia alguna dona, però ja al Km 19, de sobte, la tenim enganxada al darrera!! També anava acompanyada, però el seu acompanyant ja va tirar endavant i jo també vaig decidir fer-ho i que elles dues s'ho juguessin soles. I com que anava amb forces guardades vaig decidir provar-me i vaig fer el darrer 1'098Km en 3'51, que sortiria a 3'30 el Km!! No està gens malament!!
I la marca final, 1h22'45'', digne, però lluny de l'1h20'29'' que tenc com a millor marca.

Diumenge que vé m'he apuntat a Gavà, però l'objectiu és anar acumulant quilómetres. A part, tenc un cop al genoll i em fa molt de mal. Me'l vaig pegar fa 10 dies (en unes circumstàncies ben curioses que aquí no explicaré), els dies abans de la Mitja de Granollers només vaig anar a córrer el divendres i sense forçar i el dia de la Mitja no em va molestar gens. Però ahir, que vaig fer 16Km, i avui matí, que n'he fet 12Km m'ha molestat molt... No sé, suposo que el que tocaria seria fer repòs, però aquestes 2 setmanes que venen eren les fortes de meu pla per Barcelona, i la veritat és que els meus desembre i gener han estat ben fluixets i crec que aquests quilómetres són ben necessaris...
Esperem que amb antiinflamatoris i fred la cosa vagi a millor i em permeti almenys anar fent els quilómetres planejats, encara que sigui a ritmes més lents del que voldria.

Salut i Km!